Avui, LA SANTÍSSIMA TRINITAT
PREGUEM . . .
-
EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 2 de maig : Carme Bosch i Quim Culubret.
Dissabte 9 de maig: Gertrudis Corredor.
Dissabte 16 de maig: Antonia Morell i Joan Gómez.
Dissabte 23 de maig: Àngel Goy
Dissabte 30 de maig: Família Vita- Vilaplana i Mn.Frederic
•COMPTES PARRÒQUIA
Aquest mes amb poques despeses tenim un superàvit de 771,13 €
Remarquem que l’apartat de seguretat que feia referència a la casa parroquial s’ha suprimit, igualment recordar als que no heu confeccionat la declaració d’IRPF que no oblideu marcar les caselles d’Església catòlica i la de finalitats socials atès que no suposa pagar més sinó que una part dels impostos tinguin un destí solidari, com sempre, el nostre agraïment per la col·laboració.
-
CORPUS 2026- DIADA DE CÀRITAS
“Tria estimar. Tria comunitat” és el lema d’aquesta campanya de Corpus 2026; és una crida a l’acció i a la participació activa en un model de societat i d’Església basat en la fraternitat, per vincular-nos i
teixir relacions fraternals amb totes les persones i ser Església missionera, comunitat oberta i sinodal que dona testimoni de l’Evangeli, que no jutja, sinó que posa al centre de la seva mirada i missió la
dignitat humana, la solidaritat i la cura mútua.
Des d’aquesta manera d’entendre les relacions amb els altres, creiem i optem per una fraternitat que impulsa l’esperança del qui plora, del qui pateix, del qui se sent sol o abatut, i l’esperança en una
Humanitat Nova que sosté els nostres propòsits, accions i somnis. La comunitat que es construeix des d’una relació fraternal es vincula, actua i és motor de transformació de la realitat.
Us convidem a celebrar aquesta jornada amb alegria, a dedicar temps i espai per aprofundir en la fraternitat que pot donar sentit i renovar la missió personal i comunitària. També us convidem a incorporar temps de silenci enmig de l’acció diària per contemplar i pregar, per escoltar la Paraula, acollir-la i fer-la vida en el dia a dia.
Tria estimar, tria viure en relació amb els altres, trencar l’aïllament i fer que la comunitat sigui espai per teixir relacions fraternals i d’amistat.
No sempre podem canviar el món. Però sí que podem triar com hi volem viure. (del document de presentació de la Campanya de Càritas)
Les col·lectes de totes les misses del cap de setmana del 6 i 7 de juny aniran destinades a Càritas. Moltes gràcies per la vostra aportació i generosa col·laboració!
Senyor, Et demanem per totes les persones que acompanya Càritas: pels qui viuen en la pobresa, la soledat o la manca d’esperança.
Dona força als voluntaris i treballadors que cada dia ofereixen ajuda, escolta i consol.
Ensenya’ns a compartir amb generositat i a construir un món més just i fraternal.
Que mai no ens falti la solidaritat ni el desig de servir els qui més ho necessiten.
Amén.
CREURE PER ESTIMAR…
L’Evangeli ens regala avui una de les frases més belles i profundes de tota la Bíblia: “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.”
Aquestes paraules ens revelen el cor mateix de Déu. Tot comença amb l’amor de Déu. No amb el càstig, no amb la por, no amb la condemna, sinó amb l’amor. No ens parlen d’un Déu llunyà, fred o indiferent, sinó d’un Pare que estima immensament la humanitat. Estima cada persona tal com és, amb les seves lluites, ferides, dubtes i esperances. El món que Déu estima no és un món perfecte. És un món ple de contradiccions: hi ha guerra i violència, injustícia i pobresa, enveges, egoismes i sofriment. També en el nostre cor hi ha fragilitats, pecats, moments de foscor i de cansament espiritual. I Malgrat tot això, Déu continua estimant. Això és el més sorprenent de l’Evangeli: Déu no espera que siguem perfectes per estimar-nos. Ens estima primer. Ens estima tal com som, però ens estima massa per deixar-nos igual. El seu amor ens vol transformar, aixecar i renovar. Quantes persones viuen avui pensant que no valen prou, que ningú no les estima, que la seva vida no té sentit!
Quan Jesús diu que Déu “ha donat el seu Fill únic”, ens mostra fins on arriba aquest amor. Déu no es queda en paraules; es dona Ell mateix. En Jesús, Déu entra en la nostra història, comparteix el nostre dolor, les nostres alegries i fins i tot la mort, per obrir-nos el camí de la vida.
Moltes vegades vivim amb por: por al futur, por de no ser suficients, por de fracassar. Però l’Evangeli ens recorda que l’amor de Déu és més gran que qualsevol foscor. Jesús no ha vingut per condemnar-nos, sinó per salvarnos, aixecar-nos, renovar-nos i a donar un sentit a la vida.
Creure és confiar L’Evangeli diu: “perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell“. Creure no és només repetir pregàries o conèixer doctrines. Creure és confiar. És posar la vida en mans de Déu. És caminar sabent que no estem sols. Moltes vegades voldríem tenir-ho tot controlat. Però la fe ens ensenya a abandonar-nos en Déu fins i tot quan no entenem el camí. Hi ha moments en què la vida es fa difícil:
quan arriba la malaltia, quan hi ha problemes a casa, quan experimentem la soledat, quan perdem una persona estimada, quan el cor es cansa de lluitar. En aquests moments, Jesús no desapareix. Ell camina amb nosaltres. Potser no sempre elimina immediatament el sofriment, però sí que ens dona força per continuar. La fe cristiana no és una assegurança contra els problemes; és la certesa que Déu és amb nosaltres enmig de tot. Creure en Crist no és acceptar unes idees; és confiar en aquest amor, en aquest projecte de vida per a tothom. És deixar que Déu entri en la nostra vida i transformi el nostre cor. Quan una persona se sap estimada per Déu, ja no viu igual. Aprèn a perdonar, a compartir, a servir i a estimar els altres. També nosaltres estem cridats a portar aquest amor al món.
Jordi Reixach i Masachs
Girona, 31 de maig de 2026
Full Parroquial 31 de maig de 2026
Suplement full 31 de maig 2026
Imprès.SHALOM/Girona, 29 de maig de 2026